SEGON ACTE: «EN EL MAR»

Cant III, La tempesta.

Escena 2a. S’aixeca el teló. Som a la coberta d’una nau durant una tempesta. Fins aquí hem fet un quart de circumferència. Veiem, de l’indret del públic estant, al prosceni la popa i al fons la proa. Veiem, per tant, la coberta sencera amb una inclinació elevada en sentit de popa–proa. Aquesta coberta reposa sobre una plataforma mòbil que té tres moviments: 1r/ s’aixeca segons el grau d’arborament de les onades de proa; 2n/ es balanceja lateralment segons les sacsades que donen les onades travesses i 3r/ oscil·la alternament la direcció de l’eix pocs minuts a babord i a estribord. De dalt de l’escena pengen una gran vela, que es desplega imponent, i les eixàrcies, que cauen pels costats. Al fons, el pont de proa domina la coberta amb un ull de bou. Hi veiem dos rengles de bancs, a babord i a estribord, amb rems lligats als escàlems.  S’ha dit que l’acció transcorre durant una tempesta. Els mariners voguen tots a una amb remada vigorosa, fins que, després de fer molt d’esforç contra el mar encrespat que els amenaça de perir, un cop de mar els fa perdre els rems, els arrenca dels bancs i els tira a terra. Cerquen un culpable, una víctima propiciatòria per tal d’apaivagar la fúria del mar amb el seu sacrifici. Jonàs és cercat i llançat per la borda. Alliberats de Jonàs, la mar s’encalma i la nau prossegueix el viatge.

En l’asserenament de la mar la nau desapareix d’escena i deixa un buit. Veiem una superfície plana on només hi apareix una estranya carcassa a bocaterrosa, és una cavorca sepulcral. Poc a poc, ens adonem que és la balena.

Cant IV, La balena.

Subescena 2a. L’escena ha donat un nou gir d’un terç de quart de circumferència. És fosca i buida. En aquesta immensitat hi distingim únicament la balena. Veiem la boca que s’obre davant el públic mostrant les seves dents en forma de pinta i, més endins, veiem el lloc concret del ventre on hi ha en Jonàs. La balena sembla una barca cap per avall amb la quilla i les quadernes costellades al capdamunt. A dins l’estança s’hi entra pel forat de la boca i se’n surt pel forat del cul. Jonàs hi fa estada. S’hi capbussa i en surt com un cuc. Canta i s’hi encofurna ‘durant tres dies i tres nits’.

Cant V, La platja.

Continuació de la subescena 2a. En un nou gir l’escena mostra una platja en el costat esquerra de la qual hi jau la balena bocaterrosa i amb la boca oberta. Estem en una cala a l’altre extrem de la qual, l’oposat de la balena, hi ha un promontori amb un pi, una figuera i una cabanyeta. Veiem, en la llunyania i en línia recta, un cingle (ens trobem a 180º graus de l’escena darrera). Clareja i veiem, també, un mur en ruïnes al peu del promontori. La cabanyeta treu un fumerol, hi ha algú que fa una brasa, i, lligat a la figuera, hi veiem un ase. Es forma un núvol a l’horitzó, ve d’on venim, és a dir, d’Occident. El  núvol, tossut, segueix a Jonàs. Hi fa estada Iahvè. Nínive s’endevina dellà les ruïnes. Estem en camí.

Jonàs surt de la boca del peix com si fos la llengua. La Veu de Iahvè retruny des del núvol: –”Vés a Nínive!”–. Jonàs cau abatut. Un vell surt del cabanot i baixa del promontori amb l’ase; se li atansa i intenta treure’l del seu abatiment. Jonàs, a cavall, i el vell, a peu, emprenen camí cap a Nínive. Nabí apareix al cim del cetaci, el subjecta i el cavalca.

Baixa el teló. Fi del segon acte. Ha durat 45 minuts.