L’any passat quan es va obrir una clariana per produir l’òpera Nabí amb música i dramatització pròpia sobre l’obra mestra homònima en poesia de Josep Carner (1884-1970), es va fer palesa la impossibilitat d’una sola edició per a una obra que probablement una vegada enllestida durarà unes cinc hores. Havíem d’entrar-hi poc a poc i a poc a poc agomboldar-nos d’un entorn social i cultural que havíem de tenir-lo informat per tal d’involucrar-hi un màxim de persones a les que l’obra podia interessar. El títol promocional que vam escollir en aquella ocasió, «Nabí. El naixement d’una forma», actuava com una idea generadora d’una cosa que encara no sabíem com explicar-la, tot i que en el paper pautat ja existia.

Les persones del públic que ens van acompanyar en l’acte del 14 d’agost del 2012 al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols van tenir ocasió d’assistir a aquest naixement. L’acte va consistir en un tràiler de l’òpera, uns fragments musicals escollits i executats per el pianista Pascal Le Corre i el cantant Rafael Subirachs, unes breus explicacions del director del Festival de la Porta Ferrada, Albert Mallol, i del mateix compositor Subirachs, i quatre intervencions, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Excm. Sr. Joan Alfons Albó, el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Ferran Mascarell, el Dr. Joaquim Molas, Catedràtic Emèrit de Literatura Catalana de la UB, i el Dr. Josep Ma. Gregori, Catedràtic d’Arxiu i Patrimoni de la UAB.

Enguany executarem, si tot va bé i res no s’hi interposa, el «Segon acte: «En el mar». Es compon dels cants 3, 4 i 5  de l’obra de Carner. Qui vulgui conèixer el contingut d’aquest acte només ha de llegir aquests cants de l’obra de Carner. S’està preparant una versió per a cor i solistes amb acompanyament d’orquestra de corda, flauta i clave. Originàriament l’òpera ha estat escrita amb acompanyament orquestral, com és comú, és a dir, per a una orquestra simfònica. Per raons de pura lògica d’un procés d’iniciació i de producció en temps de crisi, partim de zero, aspirem a deixar per a les futures generacions una de les obres probablement la més àmplia del nostre repertori líric nacional, almenys de les que s’han pogut concebre i realitzar en les darreres dècades, junt unes poques d’entre les que destaca una de Joan Guinjoan, «Gaudí», estrenada el 3 de novembre de 2004 en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb un llibret de Josep Maria Carandell. (http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Guinjoan)

Ens ha semblat oportú començar amb modèstia amb una versió que si bé no és camerística no excedirà d’una setantena de músics, entre cantants i instrumentistes. A la música haurem d’afegir-hi una coreografia i una escenografia. Tenim quatre anys més per créixer.

S’entén ara per què vam posar-hi aquell títol de «Nabí. El naixement d’una forma»?